ENTREVISTA A CHRISTIAN BUSQUETS...ELEGÀNCIA DINS I FORA DEL CAMP

1- Expliquem una mica la teva trajectòria a l'UD Cassà?
Vaig estar a Cassà durant dues etapes. La primera, la temporada 2005-06 i la segona la 2007-08. Els dos anys, vaig jugar amb el segon equip.


2-Com van ser aquests anys? Explica'm alguna anècdota.
En guardo un record excel•lent. De fet, en certa manera, em sento una mica fill adoptiu de Cassà. En aquell camp, i sobretot, en els bars annexos he viscut moments excepcionals. Sens dubte, anar a Cassà i conèixer la seva gent ha estat una de les moltes alegries que m’ha donat el món del futbol. I d’anècdotes, totes les que vulguis... en un vestidor plegat d’estrelles mediàtiques (o d’estrellats mediàtics) de l’alçada de Sacots, Serres, Subiranes i companyia ja t’ho deus poder imaginar. Menys jugar a futbol, tot el que vulguis.


3. Quins van ser els teus entrenadors? Amb quin et quedes?
En dos anys a Cassà, vaig tenir quatre entrenadors. El primer any, que va ser una mica convuls, en vam tenir tres – Quico Torres, Josep Hernàndez i l’Emilín-. I el segon any, amb un –Joan Carles García- ja vam fer. De tots en guardo un bon record. Malgrat és difícil escollir un, faré bona una frase que una vegada va dir en Van Basten. “ De 10 entrenadors, n’hi ha 7 que perjudiquen a l’equip, 2 que ni sumen ni resten, i n’hi ha 1 que et fa millor del que realment ets”. Doncs l’Emilín era un d’aquests. Si ell hagués seguit, segurament m’hagués quedat a Cassà.


4- Com és que vas decidir marxar?
Malgrat la primera temporada va ser força moguda, vam acabar fent una bona segona volta i em va sortir l’oportunitat d’anar al Bisbalenc. Vaig pensar que era una bona opció, i després de donar-hi moltes voltes, vaig acceptar. A la Bisbal hi vaig jugar un any. Tot i fer una bona temporada i tenir l’opció de quedar-me, vaig decidir tornar a Cassà.


5- Segueixes el primer equip del Cassà? Com el veus?
No descobreixo res, si dic que tenen un equip molt jove i això en certes categories es nota. Tot i així, penso que moltes vegades, tant en el món del futbol com en la majoria d’àmbits professionals, la il•lusió, l’esforç i el treball són solucions iguals o més vàlides que la pròpia experiència. És per això, que confio que finalment, es puguin salvar.



6- Creus que tenir un equip a tercera divisió és un problema per un poble com Cassà? El món del futbol amateur està evolucionant i per jugar en categories competitives com és la tercera divisió, hi ha dues receptes: Una, tenir diners. O dos, fer la feina ben feta. En un moment com l’actual, on precisament, els diners no abunden, els equips que tenen més futur són aquells que són coherents. És per això que fer un aposta per jugadors joves, que tenen ganes de créixer com a futbolistes i segurament estan disposats a renunciar a diners per poder jugar a tercera divisió, pot donar uns bons resultats tant a curt com a llarg termini. Però en aquest sentit, i si parlem de coherència, l’entitat hauria de donar un paper més important al segon equip. Si el Cassà té un filial l’hauria d’aprofitar, estic convençut que en el segon equip, hi ha jugadors que amb una mica de continuïtat i confiança, podrien tenir lloc en el primer equip. Per tant, no crec que per un poble com Cassà hagi de suposar cap problema tenir un equip a tercera si sap gestionar els seus recursos. I quina millor manera de fer-ho que començar pels recursos més humans i alhora els més barats: els jugadors de casa.


7- Què és per tu el més important dins d’un equip de futbol?
Els que no en sabem massa de jugar a futbol sempre ens agafem al mateix clau roent i pensem que el més important dins un equip de futbol és la unió. La unió fa la força i ajuda a minimitzar les debilitats i augmentar les fortaleses. El futbol, és un estat d’ànim. Quan hi ha confiança i optimisme tot va bé, quan no, tot es gira. Doncs estar units i treballar plegats és la millor fórmula per aconseguir aquesta confiança. Si a tot això, hi sumes un bon porter i un davanter que t’asseguri 30 gols per temporada, l’èxit està assegurat ;)



8- Defineix-te com a jugador?
Aquesta crec que és la segona pregunta més complicada que m’han fet mai. La primera, va ser en un examen de biologia on em preguntaven sobre la reproducció de les plantes fanerògames... Malgrat la pregunta, crec, que no té massa a veure, la resposta és la mateixa: No ho sé! Jeje... El que tinc clar, és que en tots els equips que he estat, he intentat esforçar-me i aportar el meu granet de sorra. En aquest sentit, per tant, em podria definir com un bon organitzador (d’activitats i sortides varies), polivalent (capaç d’adaptar-se a qualsevol ambient i ritme musical) i ràpid en la presa de decisions (sobretot, si es tracte de triar nom de restaurant per anar a fer un bon sopar). Com et deia abans, la unió, el caliu i l’ambient és el que fan gran a un equip i aquestes qualitats per jugar al Cassà B són indispensables...


9- T’agradaria tornar-te a vestir amb la samarreta del Cassà?
A Cassà m’han tractat molt bé, per tant, mai se sap. De moment, cada estiu hi torno per jugar el torneig de futbol 7 i això em serveix per retrobar-me amb molta gent i reviure molt bons records. Així que, malgrat sigui de forma figurada, actualment encara porto una part d’aquesta samarreta.


10- Què és per tu el futbol?
Crec que el futbol és una de les activitats més complertes que hi ha. Et permet fer esport, divertir-te i conèixer molta i molta gent. Amb els anys (n’acabo de fer 27) reflexiones i et dones compte, però, que d’esport cada vegada en fas menys (perquè no corres ni la meitat que abans), et diverteixes menys (perquè veus que els més joves et van passant a davant), però t’adones que les bones amistats segueixen creixent. I per a mi, el futbol és això, un exclusiu i gratificant club social del que n’estic orgullós de pertànyer.


11- Per acabar diguem els tres millors jugadors als quals has jugat?
Dins la meva modesta trajectòria he tingut la sort de compartir equip amb jugadors d’excel•lents habilitats. Però per currículum, em quedo amb en Víctor Matas. Compartir vestuari amb un jugador que un dia va fer un rondo a la mitja part d’un Girona-Cartagena de Segona B de la dècada dels anys noranta, va ser un autèntic plaer.


Moltes gràcies Christian.
Imatge treta del seu Facebook.En Christian és el sisè començant per la dreta de la fila superior.