Quin jugadoràs. Només va estar un any amb nosaltres (Primera Catalana)...però quin any. Calitat...molta calitat. La vocació el va cridar i va tenir que deixar èl club però ell sap que Cassà és casa seva.
Si el voleu coneixer, no dubteu en llegir l'entrevista.
Moltes gràcies.
1- Explica'm una mica la teva trajectòria a l'UD Cassà?
La veritat és que va ser molt fugaç, només hi vaig estar una temporada. En Robert Vila em va trucar el primer any que l'equip va jugar a primera catalana, i vaig acceptar el repte. Esportivament no ens va anar gens malament perquè érem un equip novell a la categoria i ens vam mantenir sense patir massa. A nivell personal no va començar massa bé perquè vaig patir una lesió al genoll que em va deixar fora de la dinàmica de partits durant 3 mesos. No vaig poder debutar en lliga fins el mes de novembre contra el Banyoles. Em va costar fer-me un lloc a l'equip, però finalment ho vaig aconseguir.
2-Com van ser aquests anys? expliquem alguna anècdota.
M'ho vaig passar foça bé, hi havia bona gent en aquell equip, tot i que amb el temps te n'adones que com més amunt jugues més difícil és que en un vestidor siguin tots amics. Però com érem una plantilla força jove, rèiem molt i hi havia bon ambient. D'anècdotes n'hi ha un grapat. Recordo especialment que en un desplaçament amb autocar a Badalona, un jugador (del qual no en diré el nom) s'estava pixant. Com estàvem a punt d'arribar, el conductor no va voler parar i finalment li vam donar una ampolla de plàstic perquè calmés les seves necessitats. Vam riure molt aquell dia.
3. Quins van ser els teus entrenadors? Amb quin et quedes?
A Cassà només vaig tenir en Robert Vila. Així que no tinc cap mena de dilema per triar amb quin em quedaria. De tota manera, en Robert és un grandíssim entrenador. És una persona que prepara a consciència cadascun dels aspectes que ha de treballar l'equip i això s'agraeix. Jo el considero un estratega del futbol. A més aquella temporada tenia al seu costat en Manel Rosell, un segon amb qui es complementava molt bé perquè durant els partits en Robert és molt passional i en Manel té el cap més fred. Això crea un equilibri que ens va anar molt bé. Tampoc em vull oblidar de l'aspecte de la preparació física amb en Lluís Romero. Amb ell havia jugat al Salt, i també és un gran professional.
4- Com és que vas decidir marxar?
Em van oferir continuar, però jo tenia altres prioritats. Aquell any havia acabat la llicenciatura d'Administració i Direcció d'Empreses i vaig decidir marxar a Barcelona a estudiar periodisme. Això s'unia al fet que la plantilla faria un salt qualitatiu molt important i que seria més difícil jugar habitualment (que és el que a mi m'agrada). Com no podia entrenar tantes vegades per setmana vaig marxar al Caldes on hi tenia molts amics i moltes ganes de compartir unes temporades amb ells.
5- Segueixes el primer equip del Cassà? com el veus?
En segueixo els resultats, i parlo sovint amb els seus jugadors. Gràcies a la meva feina actual (segueixo els clubs de Barcelona), els he anat a veure aquesta temporada a camp de l'Europa. També parlo de tant en tant amb en Berto Fernández, l'entrenador. Pel poc que he vist i que m'expliquen, és un equip jove amb moltes ganes. Tenen molt bons jugadors i sobretot bona gent. Jo els veig capacitats per salvar-se, i m'agradaria destacar el treball que es fa amb aquests jugadors perquè es tracta de gent molt jove que encara pot progressar molt. En aquest aspecte s'ha de valorar molt positivament la confiança que dóna en Berto a la gent jove.
6- Com et definiries com a jugador?
Aquesta és la pregunta més complicada de respondre, perquè un mateix és molt difícil que es jutgi sense ser subjectiu. Però ho intentarem. Sóc un migcampista organitzador, però hi ha entrenadors que prefereixen veure'm en tasques més defensives. M'agrada molt tenir la pilota als peus, a vegades massa, i també jugar-la evitant trencar-la en la mesura del possible. En les pilotes aèrees hi ha divergències segons l'entrenador. N'hi ha que diuen que vaig molt bé de cap i d'altres que em demanen que salti més. Em considero treballador, però com ja t'he dit en el futbol hi ha tants punts de vista que segurament hi haurà qui digui el contrari. Veig que no me n'he ensortit massa definint-me.
7- Què és per tu el més important dins d’un equip de futbol?
Les ganes de jugar a futbol. Quan un equip està format per gent enamorada del futbol tot és més fàcil. Els jugadors treballen al màxim, volen guanyar i tenen actitud. I l'actitud és una de les característiques més preuades tant en el món de l'esport com en la vida laboral.
En l'aspecte purament extraesportiu, també considero molt important compartir vestidor amb bona gent. Al llarg dels anys he tingut la sort de fer grans amics gràcies al futbol, i moltes vegades tinc ganes d'anar a entrenar per veure els companys i passar una bona estona.
8- Amb tots els jugadors que has compartit vestidor, quin creus que ha sigut el millor? perquè?
El millor en l'aspecte tècnic segurament en Javi Garcia, quan vaig estar fent la pretemporada amb el Girona. I valorant tots els aspectes te'n diria molts, començant amb els que comparteixo vestidor ara mateix a Sant Gregori. Però m'agradaria recordar un jugador que ens va deixar per un accident de cotxe i de qui guardo un gran record com a futbolista i com a persona. En Joan Martínez era extremadament tècnic, tenia un xut envejable i en guardo un record excepcional.
9- T’agradaria tornar-te a vestir amb la samarreta del Cassà?
M'agradaria, però si et sóc sincer, ara per ara és altament improbable. La meva vida laboral ho fa realment complicat.
10- Què és per tu el futbol?
Hi ha dues frases que el defineixen de forma genial. La primera és que "El futbol és una excusa per ser feliç" i la segona és "El futbol és l'única religió que no té ateus". Així que per mi el futbol és felicitat barrejat amb alguna cosa que el fa ser sagrat.
11- Per acabar diguem els tres millors jugadors del món.?
Que encara juguin, Xavi, Iniesta i Messi. Dóna la casualitat que els tres juguen al mateix equip.
Espero que us hagi respost tot allò que volieu saber. M'ho he passat bé recordant moments mítics. Una abraçada!
Moltes Gràcies Marcos.
Imatge treta del seu facebook.
No hay comentarios:
Publicar un comentario