ENTREVISTA A JOAN CARLES CODOLÀ.

1- Explica'm què és per a tu la U.D Cassà?

Una entitat que porta gairebé cent anys de vida en el poble es pot considerar com un element imprescindible per entendre'n el funcionament quotidià. El Cassà ha passat moments bons i dolents però sempre ha mantingut el seu esperit de donar oportunitat als joves per practicar l'esport i amb diversitat de juntes, jugadors i equips ha sabut mantenir-se en el seu lloc fins esdevenir en aquests moments l'entitat degana de cassà i segurament aquella per la qual ha passat més gent de Cassà. Parafrasejant-ne un altre podríem dir que és més que un club per la història i el cabal social i sentimental que ha aplegat al llarg d'aquests noranta-vuit anys de vida

2- què li falta al club per ser més gran?
No li cal gaire res per arribar a ser més gran. El club s'ha anat dimensionant ales necessitats de Cassà i si no ha crescut més ha estat perquè el poble no ha volgut/pogut. Actualment calen millors vestidors i un altre camp de gespa per entrenar. Però també li falta acollir més cassanencs i cassanenques i una infraestructura que el permeti atendre més equips. No cal pujar de categories ni tenir grans jugadors, si es pogués acceptar tothom que ho necessita el club s'aniria fent gran


3- creus que tenir un equip a tercera divisió és un problema per un poble com Cassà?
El Cassà va arribar a tercera divisió per una sèrie de circumstàncies que hi va portar: un entrenador amb molta idea i ambiciós; uns jugadors que van saber entendre l'esperit de l'entrenador; una junta que va saber aprofitar un moment econòmic prou dolç que va permetre aquests ascensos i una mica de sort per guanyar els partits decisius. Actualment la situació ha canviat i ara Cassà no pot mantenir un equip a tercera en les mateixes condicions que els rivals, però el nivell econòmic general de la categoria també ha baixat i potser encara es podrà mantenir l'equip un parell d'anys a tercera. No crec que sigui un problema sinó que és una situació que tenim i que cal saber afrontar amb honestedat i seny. Fins i tot pot ser una bona oportunitat per anar consolidant altres aspectes del club. E tot cas, la situació lògica del primer equip és entre preferent i primera catalana i, si pot ser, només amb jugadors de casa.

4- el fet de que en un primer equip hi hagi tants forasters fa que els seguidors no estiguin al costat de l'equip?
Fa deu anys a Cassà anava mol poca gent a veure el primer equip i ara s'ha aconseguit un increment constant i hi ha una afecció força important que pot semblar poca cosa per tercera divisió, però que si comparem amb altres pobles de la categoria, déu n'hi do... En tot cas, està clar que si la gent conegués els jugadors hi hauria força més ambient, i es faria més equip, però no es tracta tant de ser de cassà o no sinó d'anar creixent amb el club i fer-se grans amb el Casà, el que fa que la gent estigui amb l'equip. Quan es va pujar a primera catalana i tercera potser anava mé sgent al camp i de jugadors de Cassà hi havia els mateixos; el que passa és que portaven més anys i eren com del poble...

5- defineix què és per tu un bon equip?
Salvant totes les distàncies, el Barça ha fet un bon equip en base a una sèrie de circumstàncies entre les quals una de les més importants és la personalitat que hi ha imposat en Guardiola. Al Cassà era un bon equip el que posava sobre el camp veterans amb experiència i tot cor com en triadú i joves amb unes ganes immenses com l'Amendros, amb un entrenador com en Robert Vila, que sabia inculcar la idea d'equip, de grup, de penya, a tot el conjunt. Ara potser els entrenadors saben més de tècnica i de teoria de la motivació, però si no hi ha un esperit determinat i no saben muntar un grup amb tots els elements necessaris difícilment farà un bon equip. Poden haver-hi grans jugadors, però muntar un equip és més complicat...

6- com veus el primer equip del Cassà? se'n sortirà?

Haurà de patir fins al final i cec que com que hi ha equips d'un nivell semblant o inferior, podem sortir de les tres darreres posicions. Però si en baixen cinc, ho veig més negre.

7- i el segon equip?

La meva opinió és que enguany el cassà es va equivocar fent el pacte amb el caldes, ja que això va desmuntar un grup que havia fet una primera volta molt bon a segona regional l'any anterior i que tenia opcions de fer-ne una d'important aquest any. El fet de treure els jugadors importants en cada demarcació (porteria, defensa i davantera, especialment) va desmantellar l'equip tant esportivament com mentalment i això es nota. Tants de canvis, inclòs l'entrenador, no ho veia clar i de moment es veu que no s'ha aconseguit recuperar el joc que hi havia abans. però també cal dir que aquest equip té potencial per estar molt més amunt i crec que en aquesta segona volta es jugarà molt millor, s'obtindran millors resultats i s'acabarà la lliga en un lloc digne.

8- per acabar, què els hi diries als aficionats?
Sobretot que donin suport ala junta i als jugadors. Per tirar endavant un club cal molt d'esforç i per això crec que tots els pares s'haurien de comprometre molt més i donar el cop de mà que cal al club implicant-se molt més en totes les activitats. No n'hi ha prou amb acompanyar el nen als desplaçaments sinó que cal fer un esforç suplementari i col•laborar de manera entusiasta en tot el que organitzi el club. Així és com farem un club més gran i s'aconseguiran els millors resultats.
I a aquells afeccionats que només els agrada criticar i manifestar-se contra allò que fan els altres, que s'ho pensin una mica abans de intentar desanimar els que treballen desinteressadament pel club. D'aquests, sempre n'hi haurà, i no ens haurien de preocupar gaire, però entre tots hem de mirar de no fer-ne gaire cas i així també es desanimaran.

Visca el Cassà!


GRÀCIES JOAN CARLES. MOLTES GRÀCIES!!