jueves, 31 de diciembre de 2009

SERGI MASSEGUR. JUGADOR DEL JUVENIL..


En Sergi és segurament un d'aquells jugadors que tot entrenador vol i necessita per el seu equip. la veritat és que comptar amb ell significa dedicació, serenitat i elegància alhora de dirigir l'equip.

us deixo amb les preguntes que m'ha respós.

1-Esteu en la part alta de la classificació. Expliquem quines són les teves sensacions quan porteu mitja lliga jugada?Si, és veritat que estem a la part alta de la classificació. Ara és el moment de fer servir el cap, no perdre la motivació i aguantar fins al final.
Aquesta lliga s'ha convertit en una lliga de dos, amb un tercer en discòrdia. Així doncs, significa que hem d'estar preparats durant tota la temporada per afrontar 4 partits complicats. L'error el cometriem si oblidéssim la resta de partits, ja que aquests partits, que aparenten ser més fàcil, són la clau per no perdre el ritme guanyador.
Els jugadors de tercer any, tenim l'experiència de l'any passat i, fins i tot, de fa dos anys. La situació era semblant, però ambdos anys es va fallar. D'aquest any no pot passar, el juvenil del Cassà no pot estar a Segona Divisió.

2- Vau treure tres punts d'un camp difícil com el del Can Gibert. Expliquem com va anar el partit?
Uf, quin partit! Va tenir de tot. Sabiem que era un partit difícil, i que la clau era marcar un parell de gols ràpids per evitar problemes. Però la previsió va fallar, quasi sense voler, es van situar amb un dos a zero que nosaltres vam empatar abans de la mitja part.
El partit ja estava calent, la segona part va ser un teva meva que ens vam emportar fent el 4-5 al minut 92, amb la mà.

Després, i degut a la impotència rival, es va produir una baralla general amb el públic pel mig. Però bé, 3 punts i cap a casa. La intensitat d'aquell partit va ser molt alta, vam saber jugar sense nervis i amb força cap. Se'ns van adelantar un parell de cops, però vam saber reaccionar.

Això si, l'àrbitre ho va complicar tot. Un noi jove, més que la majoria de nosaltres, que va agafar por i xiulava sense pensar. Des de aquí faig una crida en contra els arbritres de la Segona Divisió de Juvenil, són incompetents. La figura del bon àrbitre, que parla durant el partit, no comet errors o els accepta i dona explicacions, és molt dificil de trobar.


3- El farners us ho està posant difícil. Creus que us emportareu el títol?
Tot el que no és guanyar el títol, és un fracàs. L'ascens no pot esperar un altre any. Un primer equip a Tercera Divisió no es pot permetre un juvenil a Segona Divisió.
El Farners és un equip jove, de fet, només té un o dos jugadors de tercer any. Ells no fallaran sols, són un juvenil B i la seva motivació és demostrar partit a partit que són vàlids per jugar al Juvenil A de Preferent.

És una qüestió de ritme, de ganes i d'ambició. Cal dir que ja els vam superar a la pretemporada, per 5 a 2, però això és un altre món..

Personalment, crec que aquest any ens emportarem el títol. Si no ho penses, ja podriem plegar.


4- Què és lo millor que teniu a l'equip i lo que us falta per millorar.

Tenim molta qualitat i sabem jugar. Tenim un equip sobrat per la categoria, posició per posició som millors a la gran majoria d'equip. Però amb això no anirem gaire lluny, aquesta superioritat s'ha de demostrar cada partit, cada un. Hem de ser un equip, hem de jugar i treballar com un equip. Ho sabem fer, ara falta demostrar-ho cada partit i fer-ho els 90 minuts d'aquests.
Ens falla el cap, la motivació als partits fàcils i la intensitat d'alguns entrenos. La diferència de categoria és el ritme, i aquest s'ha d'intentar mantenir sempre. En aquesta categoria hi ha pocs rivals que ens exigèssin, així doncs, en aquesta categoria la clau és l'autoexigència.


5- Portes tota la vida al Cassà. T'agradaria penjar les botes sense haver marxat?
Penjar les botes al Cassà, segur. Sense haver marxat, no ho sé. Jo sempre dic que treballo per arribar al primer equip del Cassà. Si va passant el temps i ho veig impossible, doncs el temps dirà. M'aventuraré pel camí on vegi més minuts de joc i més futur.

Moltes gràcies Sergi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario